A montanya

A montanya

M'agrada l balcó gran de la murallaquan la gent de la vila hi va a badari amb ull ja quasi incommobible aguaitael pas de la llunyana tempestat.

Passa la tempestat esgarrifosaper damunt de la serra allà al davant,tremolant de llampecs, silencïosaper la gent de la vila i la del pla.

Com hi deu ploure en les profondes gorgesi en els plans solitaris de les valls!Prou l'huracà ls açota aquells cims nusosi peta l'aigua en aquells rocs tant grans;s'astoren els remats, el pastor crida,i algun abet cau mig-partit pel llamp!

Però en el balcó gran de la murallano se sent res: la gent hi va a badar,i amb ull ja quasi incommobible aguaitael pas de la llunyana tempestat.