El mal caçador

La missa matinalla diuen allà daltaixís que s fa de dia.

La missa de l'Estiuel capellà la diuam les portes obertes.

S'oeix de tots costatsquan enflaira ls serratsel ginestar de Corpus.

El caçadô s daleix:De fòra estant la oeixamb un genoll a terra.

Al bon punt d'alçar Déu,li bóta allà al bell peula llebre endiastrada.

S'esventa l goç lladrant,la llebre fuig botant,i el caçadô al darrera.

«Corres i correras.Mai més t'aturaras.»Aquesta és la sentencia.

«Doncs, corro i correré.Mai més m'aturaré.Alegra és la sentencia.»

S'allunyen amb el vent,perdent-se en un momentels crits, la fressa, el rastre...

Passen dies i nits...Pels marges refloritsha tornat Corpus Christi.

La missa matinalla diuen allà dalt:les portes són obertes.

En un vent de visiópassa l mal caçadôentre lladrucs i fressa.

Se gira i veu l'altâ,i al peu el capellà,i en alt veu l'hostia candida.

Passa i es perd al lluny...La boirina de Junycenyeix l'horitzó immobil.

Roden les estacions,revénen els plançons:cada any, cada any ve Corpus.

Cada any torna a passar;cada any torna a mirar,cada any, la missa augusta.

Cada any els capellanstenen més cabells blancsi aixequen més els braços.

Cada any l'hostia s va alçant,el temple s va aixafanti l'hostia puja, puja...

Passen més anys i més,el capellà no hi és:l'hostia va sola en l'aire.

Amunt... amunt... amunt...La volta perd el junt,la llum del cel s'hi filtra.

L'hostia s'hi va acostant...El temple s va esquerdant...El caçador no para.

Ve un any, la volta caui s'obre l gran cel blaudamunt de l'hostia blanca,

que s'alça lentament...Al ser l'estiu vinentfloreix el temple en runes.

Sen va pujant al cel...El caçadô, amb anhel,cada any, cada any la mira.

L'hostia, per'nâ al zenit,té l'espai infinit,i ell, per caçâ, encisat,té l temps, l'eternitat.