L'ànima de les flors

Aquelles dues flors que hi ha posadesal mig del caminal,qui és que les hi deu haver llençades?Qui sia, tant-se-val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,no, no: riuen al sol.M'han encantat així que les he vistesposades a morir, més sense dol.

«Morirem aviat, lluny de la planta, —elles deuen pensâ; —més ara nostre brill al poeta encanta,i això mai morirà.»