L'estimada de Don Jaume

I

Don Jaume té una estimadaque ben jove l va emprendar.L'estimada de Don Jaume,una terra sobre l mar.No més de sentir parlar-neja n va quedâ enamorat.Diu als barons que l'ajudin,que la vol anâ a cercar.Mentre ls barons treuen comptesDon Jaume va a mirâ al mar.De tant mirar-hi i mirar-hien surt un estol de naus,en surt un estol de velesque tot el mar n'era blanc.Don Jaume somriu i hi entra;l'estol mar endins sen va.

II

A l'hora que l sol va a pondre-sMallorca veu l'aimadorque ve dret damunt la barca,els ulls encesos d'amor.L'illa s torna tota rojai el cap del rei nimbat d'or.Ell, quan posa l peu en terra,ja sen sent conquistador.En terra posa la plantai en el cel l'esguart piadós.La terra la vol pel cel,el rei Jaume d'Aragó.Per xò és alt de més alçadaque no tots els seus barons,i per xò ls ulls li blavegen,i per xò té l cap tant ros.

III

Tota la nit ha vetllat,i quan veu l'alba esclarida

alça l'espasa realboi cridant: Santa Maria!Tots els cavallers s'aixequen,més els raca l'embestida.«Vergonya, barons, vergonya!»,clama l rei en santa ira;i com fera celestialentra al combat i els hi atia.Fou llavors que ls sarrains,amb ullada estemordida,van veure a l'host catalanacom mai ningú més l'ha vista,i al blanc cavaller Sant Jordilluitâ en nostra companyia.

IV

«Mallorca, dó-m menjâ i beure,que m seran dolços tos fruits.Ara que t'he fet ben meva,bé puc gaudir-me de tu.Que n'és de bona la terra!Com li escau el cel damunt!Com més terra, més cel sobre;com més cel, més quïetut.»

Així a soles se parlavaaquell vespre l rei august,i entre ls morts de la batallas'adormia am sòn segur.

V

Sempre més hi ha pensaten Mallorca cristiana:ni ls grans amors de Valencia,ni ls de Murcia, ni cap altre,li han fet perdre la memoriade la dolça illa daurada.«Tinc un regne sobre l marcom no l té cap rei d'Espanya»,murmura sovint el rei,mig-rient i ple d'ufana.I quan han passat molts anysi és un vell de barba blanca,encara li riu als ullsla conquesta jovençana;i quan, camí de Poblet,dins de Valencia finava,va girâ-s de cara al marcercant l'amorosa platja,i va morir mig-rient,pensant que se n'hi anava.