La cançó de Sant Ramon

«La Mare de Déu — un roser plantava»,l'immobil donzella — cantava encisada,els ulls admirats — del propri miracle,en llavis eslaus — la mèl catalana.

«D'aquell sant roser — naixia una branca.»Cantava cançons — de la meva mare,que quan jo era infant — ja me les cantava,i ara que soc gran — les canta l'eslava.

«Nasqué Sant Ramon, — fill de Vilafranca.»Si sap lo que diu, — no sap lo que alcança,i canta indecisa — la suau cançó estranya,ull-presa del flam — que encén en els altres.

«Confessor de reis, — de reis i de papes.»La canta d'aprop — i sembla llunyana.

Llunyana la veig — i encara allunyar-se.La veig que sen va — per l'estepa blanca,cantant Sant Ramon, — fill de Vilafranca.

«La Mare de Déu — un roser plantava.»