La sardana

LA SARDANA

I

La sardana és la dança més bellade totes les dances que s fan i es desfan,és la mobil magnifica anellaque am pausa i am mida va lenta oscil·lant.Ja s decanta a l'esquerra i vacil·la,ja volta altra volta a la dreta dubtant,i sen torna i retorna intranquil·la,com mal orientada l'agulla d'imant.Fixa-s un punt i es detura com ella...del contrapunt arrencant-se novella,de nou va voltant.La sardana és la dança més bellade totes les dances que s fan i es desfan.

II

Els fadrins, com guerrers que fan via,ardits la puntegen; les verges no tant;més, devots d'una santa harmonia,tots van els compassos i els passos comptant.Sacerdots els dirieu d'un culteque en mistica dança sen vénen i vanemportats per lo simbol ocultede l'ampla rodona que ls va agermanant.Si l contrapunt el bell ritme li estrella,para-s, sospesa de tal meravella...Lo ritme tornant,la sardana és la dança més bellade totes les dances que s fan i es desfan.

III

El botó d'eixa roda, quin eraque am tal simetria l'anava centrant?

Quina mà venjativa i severabuidava la nina d'aquest ull gegant?Potsê un temps al bell mig s'hi apilavenles garbes polsoses del blat rossejant,i els suats segadors festejavenla pròdiga Ceres saltant i ballant...Del contrapunt la vagant cantarellaés estrafeta passada d'aucellaque canta volant:la sardana és la dança més bellade totes les dances que s fan i es desfan.

IV

No és la dança lasciva, la innoble,els uns parells d'altres desaparellant:és la dança sencera d'un pobleque estima i avança donant-se les mans.La garlanda suaument se deslliga;desfent-se, s'aixampla, esvaint-se al voltant;cada mà, tot deixant a l'amiga,li sembla prometre que ja hi tornaran.

Ja hi tornaran de parella en parella!Tota ma patria cabrà en eixa anella,i els pobles diran:la sardana és la dança més bellade totes les dances que s fan i es desfan.