Oda a Espanya

ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya, — la veu d'un fillque t parla en llengua — no castellana:parlo en la llengua— que m'ha donatla terra aspra:en 'questa llengua — pocs t'han parlat;en l'altra, massa.

T'han parlat massa — dels saguntinsi dels qui per la patria moren:les teves glories — i els teus records,records i glories — no més de morts:has viscut trista.

Jo vui parlar-te — molt altrament.Per què vessar la sang inutil?Dins de les venes — vida és la sang,

vida pels d'ara — i pels que vindran:vessada és morta.

Massa pensaves — en ton honori massa poc en el teu viure:tragica duies — a mort els fills,te satisfeies — d'honres mortals,i eren tes festes — els funerals,oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos — marxar replensdels fills que duies — a que morissin:somrients marxaven — cap a l'atzar;i tu cantaves — vora del marcom una folla.

On són els barcos? — On són els fills?Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:tot ho perderes, — no tens ningú.Espanya, Espanya, — retorna en tu,arrenca l plor de mare!

Salva-t, oh!, salva-t — de tant de mal;que l plô t torni feconda, alegra i viva;pensa en la vida que tens entorn:

aixeca l front,somriu als set colors que hi ha en els nuvols.

Ont ets, Espanya? — No t veig enlloc.No sents la meva veu atronadora?No entens aquesta llengua — que t parla entre perills?Has desaprès d'entendre an els teus fills?Adéu, Espanya!