La base quinta
estrenada ab brillant éxit en loTEATRO CATALÁinstalat en lo de ROMEA, la nit del 26 de Febrer de 1881
BARCELONAestabliment tipográfich de bernabé basedaVillarroel, 17, Ensanxe
estrenada ab brillant éxit en loTEATRO CATALÁinstalat en lo de ROMEA, la nit del 26 de Febrer de 1881
BARCELONAARXIU CENTRAL LÍRICH-DRAMÁTICH DE D. RAFEL RIBASunió, número 5, pis tercer1884
No desconech, ¡oh mare! la pobresad' aquest humilt tribut,sols vostre nom en ma arriscada empresali servirá d' escut.
BARCELONAestabliment tipográfich de bernabé basedaVillarroel, 17, Ensanxe
layeta, sentada prop del vetllador
¡Be ho sabía, be vaig dirli¡Be ho sabía, be vaig (Ab impaciencia.que jo avuy cumplía 'ls anys!¡Y no ve á felicitarme,y no ve á durme ni un ram!¡Y tant que diu que m' estima!'ls homes... ¡qu' ho son d'ingrats!Son dos quarts de deu y encarelo senyoret no ha arribat;es tan tranquil, que fins pensoque 'l qu' es avuy no vindrá.Despres... ja 'm dará una excusa,d' aixó no n' hi falta may,pro si no ve, li asseguroque cap excusa hi valdrá.que cap ex (Despres d' una pauseta.¡Quí sap! Potser la floristaha tardat á durli 'l ramy mentres jo 'm desesperoell s' está desesperant.Sento que pujan l' escala,¡es ell, sí, ja 'l conech, ja!
¡Mira, noy, deixa aixó aquí, (Al noyet.¡Mira, noy, deixa ai (Sobre 'l vetllador.y té... y vésten desseguida!y té... y vésten dess (Donantli cuartos.
Gracias Y que per molts anys'ns poguem veurer units,rodejadets de petits,plens de ditxa y sense afanys.
(Presentantli 'l plat.) Y de bon gratacepta eixa proba, prenda,«que si es pequeña la ofrenda.»es grande la voluntad.»
¡Qu' es bonich! ¿Veus aquet cor?Es lo meu, tot travessat,y sobre 'l clavell badatdos coloms que 's fan l' amor.
Macatxo, ¡y qué vols que 't digui!Que m' encisas y m' agradas,que 'm locas y m' enamoras,qu' en tú penso á totas horasy sols visch de tas miradas;que 'l meu cor, d' amor encés,per tú inventa frasses bellas,d' aquellas dolsas, d' aquellasdel Tenorio á doña Inés,y en mon cor están frisantper eixí á la llum del diay totas te las diriafins de ton oncle al devant,mes, quant pe' ls llavis me suran,jo 'ls dich:—¡Psit! no ho pot admetre,alto... 'm podeu comprometre,aturéuvos!...—y s' aturan.
De viurer ab tants afanyses avuy lo darrer día;jo casarme no podíafins á haber cumplert vint anys;aixís lo meu pobre pareho mana en son testament,mes aquet impedimentqueda ja salvat desd' are.Avuy lo plech s' obrirá.
Lo plech pot desheretarme,pero no pot obligarmeá que jo no 'm casi ab tú.
¡Ay, dins del cor m' hi cabríahasta el campanar de Reus!Torno luégo.
Torno luégo. ¿Te 'n vas? Sí,mes torno d' aquí un instant;tinch d' arribá aquí al devantá veure al senyor Magí.
Pero, Ramon, te demanono dí al oncle, fins demá,res de lo dit.
res de lo dit. ¡Oh, ya, ya!Zit-to, zit-to, piano, piano.Zit-to, zit-to, (Se 'n va pel foro cantant.
¡Y que n' está de content!Ja es baix de tot de l' escala;entraré aixó al menjadorque 'm sembla que l' oncle baixa.(Entra al menjador per la porta esquerra ab lo plat montat.)
Aquell mateix; donchs arribaavuy ab lo vapor Fraga.¿Qué 't sembla de la sorpresa?
¿Ve ab sa filla? No, ve sol;pero quan sabrás la causade son viatje, la sorpresaencare 't será més grata.
Me la diu en eixa carta.Com ja fa sis ó set mesosque sa filla n' es casada,lo pobre mister s' anyoratot solet, y vol casarse.
Me 'n alegro. ¿Te n' alegras?¿Que no vols sabé 'l nom are?¿No endevinas quí pot ser?
¡No pot ser! ¿Que no pot ser?Mira, té, llegeix la carta. (Ensenyantli.Lo mister, estropellantla llengua del gran Cervantes,
diu qu' ha parlat ab ton oncle,mon germá gran, allí, á Málaga,y qu' entre 'ls dos han deixatta boda ja concertada.
Un home tan lleig... ¿Cóm lleig?¿Lleig mister Tompson? ¡Y are!¡Un home ab patillas rossastan bonicas y tan llargas!¡Y qué més pots desitjarqu' un home com ell!
qu' un home com ell! ¡Encarepotsé 'm fará pertenir!ne tinch un de milló.
¿Y qui es? ¿Que 'l vol coneixer?¡Aquí 'l té!(Senyalant á Ramon, qu' apareix pel foro.)
¡Ay, ay, no 'm dona la má!(Apart.Beso 'ls seus peus, senyoreta.Beso 'ls seus peus, senyor (A Layeta.
Ramonet, l' oncle ho sap tot;no fassis més la comedia,sab que t' estimo, y...
sab que t' estimo, y... Comprench,y aixó 'l fa estar tan alegreque no pot dí una paraula.Òncle del meu cor, permétimque li demani perdó(Agenollantse.si fins avuy no 's revelaun amor que s' amagabaá la vigilancia seva.Comprench la gran alegríay la satisfacció inmensaqu' haurá tingut al sabermos amors ab la Layeta.Si es que vosté s' ha enfadatperque ho duyam ab reserva,ja no hi tornarem may més,perdónins, oncle.
Pero ho es de la Layetay també me 'n será á míquant seré casat ab ella.¡Oncle!...casat ab ella. (Abrassantlo.
Dispensi, no acepto mostrasd' una estimació tan ferma;jo no vull que despres diguinqu' abuso del seu afecte.
¡De quí t' has enamorat!(A Layeta.¡D' un ximplet, d' un babieca,que no més sab fer tabolay tiberis y ximplesas!...
Y sé estimá noyas macas,verbi-gracia, la Layeta,y á n' als oncles com vosté...
Jo, com sab, só un bon hereu,ademés, tinch la carrerad' enginyer, per afició.
¡Y ets un ximple! ¿Sents, Layeta?¡Lo teu oncle vol que 'l mati,y miri que 'l matá un metje (A Nicasi.m' agradará, perque 'ls mortsm' agrahirán la revenja!
Me 'n vaig perque tú m' ho pregas,pero tornaré, li juro,y me 'n duré la Layeta.
¿Qu' es casada? No, soltera,pero 's casará demáab un inglés, despedéixten.
Es dí, ¡ay, vatúa 'l mon!que vosté á n' á mí 'm despreciapera donarla á un inglés...¡Ab un!...
Ja sé lo que tinch de fer.(Apart.¡Adeu, constancia y firmesa! (A Layeta.¡Adeu, constancia y (Se'n va pel foro.
¡Si jo l' hagués conegut,á casa no hauría entrat!Mister Tompson es aquíl' únich qu' ab tú deu casarse.
Bé, donças tú t' hi avindrástan si t' agrada com no.Ho vol lo gran, ho vull joy per forsa 'ns obehirás.'Ls teus oncles t' ho demanany has de fer sa voluntad.
¡Deu hi siga! ¡Hola! ¿Es vosté,don Estanislau? ¿Y donchs,á qué debem la venturade veure 'l en aquet lloch?
Com notari de la casavinch á cumplir ma missió,recordant qu' avuy es díade cumplir lo sagrat votque son germá,sagrat vot (A Nicasi.que son ger que son pare,(A Layeta.á qui Deu gloria li dó,va confiarme al cridarloDeu á son seno gloriós.
Ja entench. Avuy es lo diay deu obrirse 'l plech clos, (Mostrantlo.memoria testamentariade son germá don Anton.Avuy cumpleix la Layeta'ls vint anys, y per aixó,tal com lo testament manaavuy s' ha d' obrí 'l plech clos.
ja hi aniré jo. Layeta,vosté es pubilla de tot,y la va nombrar son pareab la sola condicióde permaneixer solterafins á haber cumplert del totl' edat de vint anys, mes arevosté té la obligacióde cumplir lo que li ordenien eixa memoria 'l mort.
Vagin donchs; si jo fins arehe acatat ab gran amorla voluntad de mon pare,espero ferho del totquan lo contingut ne sápigaque 's tanca en aqueix plech.
Avuy, per finir d' angunias,s' obrirá aquest plech ditxós,aquest plech que tants misterisme fa entreveure per tot.Fa cinch anys qu' es mort lo pare,y d' ensá que 'l pare es mort,me desespera y capficalo contingut del plech clos.Potsé 'm mana que jo 'm fassimonja, per cumplir un vot...Y si ho manés... ¿ho faría?¿ferme monja? ¡Ay, no, no, no!De monja sols me 'n faría
si 's fes fraret 'n Ramon,pero com ell no 'n té ganas,tampoch ne tinch ganas jo.tampoch (Se 'n va segona porta dreta.
¡God bles mi! No haber nadie aquí; nadie responderme;mi dejar el equipajeand sentarme. ¡Ah, cosa buena!and sentarme. ¡Ah, cosa (S' assenta.Mi escribir en mi carnet.Mi escri (Se treu una cartera y escriu.«Llegar á las diez y media,en el piso no haber nadie;el amo estar dentro ó fuera.»¡God help mi! Mi esperarque mister Nicasio vengaand decirle... no mi acuerdo...and decirle... no mi (No recordantsen.Yo aquí venir á... ¡ser buena!Yo aquí ve (Treu la cartera y llegeix.«Tompson ir á Barcelonaá casar con una nieña»¡Ah, yes, yes! La mi memoriaser muy flaca, no si acuerda...Mi venir aquí á casar,uel, Tompson casarse quiera.uel, Tompson casarse (Fent memoria.¡Ah, yes, yes! Mi ya apuntar¡Ah, yes, yes! (Mirant la cartera.la extraña palabra aquella.Cuando pasar por la Ramblaver un coche de dos ruedasseguido de dos gendarmesand mucha gente pequeña,y ésta gritar:—¡No t' arronsis!—¿Qué querer decir con esta? (Rumiant.Mi apuntarlo en seguida;
la palabra ser muy bella.«¡No t' arronsis!» ¡Qué quererdecir la palabra esta!querer (Pensant.
¡No t' estiris! ¡Ay, me creya!...¡No t' estiris! (Adonantse de Tompson.¡Aquest mestre deurá ser!...¡Sí... l' inglés de la Layeta!¡Es bastant lleig!
que só algun gos? No enfadar.¿Mister, la palabra esaqué querer decir?
Azucarillos. Just. ¡Buena!Ser bonita la palabra.Mi apuntarla.
Mi venir á... not mi acuerda.Mi venir á BarcelonaMi venir á Barcelona (Mira la cartera.á casarme con Layeta.Yes, mi venir á casarme.
Mi vestir mucho eleganteá la moda de Inglaterra.¿Osté ver la mi corbata? (Ensenyantli.¿Osté ver cómo se cierra?Con resorte mecanico,apretar... y ya estar puesta.
¿Osté ver el mío traje?¿A osté gustarle la muestra?Paten fino de Manxester.
¿Y bé, qué 'm conta á mí, mestre?Jo 'n porto de Sabadelly no m' alabo, ¿qué 's pensa?
que tan com vosté 'm carregan,sé donarlos una bufaó tirá 'ls per la finestra.
Una morma. Yes, comprenda.Una opera de Bellini.Norma, yes; mi ya se acuerda.
Mi querer ver á Layetay abrazarla y darla un besoasí..abrazarla (Abrassant á Ramon.
Ja m' apura; donças bé,no la veurá á la Layeta,¿m' entent? Y lo qu' es vosté,no s' hi pot casar ab ella.
qu' ell no ho es Osté no entienda.Mi querer decir si sabeel querido de Layeta,de reñir á puñetazos.
And uel; pues osté decirleá ese prometido de ellaque querer reñir con él,mi querer matarlo.
(Apart.)matarlo Espérat.Molt servidor de vosté,Espérat (Alt.jo só 'l promés, ¿qué li sembla?
Espéris una estoneta.(Mirant al cel.¡Héroes de Trafalgar,vaig á darvos la revenja!Quant vulgui, ja estich á punt.Quant vulgui, ja estich á (A Mister.
¡A una, á dos, á tres!(Ramon fa com qui 's disposa á boxear y al poch rato agafa á Mister y tirantlo demunt del sofá li dóna un cop de puny.)Ramon fa com qui Boxeaosté sin regla ninguna;mi not boxear sin regla.
mi not boxear sin reg (Sense deixarlo.Home, cá: no tingui escrúpolspropis de dona llamenca,¡per matarse á cops de punyno 's necessita cap regla!Ja veurá jo.(Li dona un altre cop.
(Sense deixarlo.) ¡Sebas!Miri, de la seva pellme 'n faré una petaqueta;ja 'n tinch una de pell russay' n tindré de pell inglesa.Tingui, tingui.inglesa (Donantli cops.
¿Qu' es aixó? ¿Qué passa aquí? (Sortint.
¡Mister Tompson! ¡Quina gresca!¡Mister Tompson! (Adonantse d' ell.
(Esbufegant.)¡Ah!Mi estar todo medio muerta.Mi estar mucho sofocado;tener sed.
¡Calla!Doneuli rom. (A Ramon.Calla Digui, ¿qué vol pendrer?Calla. Digui, qué vol pendrer. (A Mister.
Cualquiera cosa. Donchs bé,porta l'ampolla, Layeta.¿Qué li has fet?Donchs bé (A Ramon.
Home, digui que jugabam;si la Layeta s' entera(A Mister.de que jo l' he apallissat,no 'l voldrá ni á casa seva.
Ja li explicaré despres...¡Ay, lo cap! ¡Ay, mare meva!¡Ay, lo cap! ¡Ay, mare (Queixantse.¡Ay, qué tinch! ¡No sé qué 'm vé!¡Ay, jo 'm moro!(Cau en un silló.
Aniré á buscá una essenciaper fregarli 'l pols.(Se 'n va per la segona porta dreta.
¡Ramon! Calla, faig comedia:(Baix.ton oncle m' hauria tret,á no ser la basca aqueixa.
Ab la essencia Y be, ab la essencia.Per l'amor inmens que 't tinch,ara aguantaré unas fregas.
Mi amarte mucho, Layeta.Mi adorarte, y mi besartu mano linda.y mi besar (Agafantli.
¡Bai God! Veyam, potséfentli (Surt per la segona porta dreta.fentli olorá aquesta essencia...
Potser li ha fet mal la menta. (Apart.No ho volía fer, dispensi.menta (Alt.Veyam, noya, si ab l' essencia...(Fentla olorá á Ramon; Mister se 'n torna á seure á la dreta.¡Y no 's retorna! Veyam...vaig á buscá una llanseta.vaig a (Se 'n va primera porta dreta.
Veyam... ¡Ay! ¿Hónt soch, Layeta?(Obrint los ulls.¡Don Nicasi! ¿Qué ha passat?
T' ho diré un altre estoneta.T' ho diré un altre (Acompanyantlo.Entra en lo cuarto y reposaque ja 't faré una recepta.Entra aquí y seu una estona.
Ay, dispensi, mister Tompson,Ay dispensi mister Tompson (Sortint.si entre mareig y basqueta...
Oncle, ¿y 'l plech? ¡Oh, filleta!Quan hem sortit he trobatal criat del metje Riera,me cridaban á consultay he hagut d' anarhi depressa.Hi ha anat lo notari sol,ell tornará prompte: esperay sabrem lo que 'l plech diu,que á mí també m' interessa.(Layeta se 'n va per la segona porta esquerra. D. Nicasi y Mister s' assentan.
Mi traer otra. Si Vea.(Dantli.Mister Pablo Figueroladármela para Layeta.
¡Ah, l'hi ha dada 'l meu germá!Veyam, aquí diu á n' ella (Desclou.qu' ha de casarse ab vosté:me 'n alegro; en mí té sempreun defensor de su causa.
Prou qu' ho sé, pero no temia,aquí so jo; a mi ja 'm bastaque 'l gran digui á vosté:—Es seva—jo li dich y li aseguroserá seva la Layeta.
Mi tener mucha influenciaand ser mucho distinguidoen toda la Ingalaterra.Mi tener allí en Manxesteruna gran fábrica inmensay fabricar muchos pañosy tambien muchos patenes.Ser socio del Copden Club,la gran sociedad inglesa:y con la mía fortunay con la fortuna de ellacomprar mucho y trabajary hacer siempre competenciaá la industria españolaque not podrá hacer la guerra.
Mes clá; ab los diners d' Espanya,escanyá á la nostra terra.escanyá á (Trayent lo cap. Torna dins.
¡Oh, vosté pensa molt be!¡Es home de grans ideas!Conti ab mí, ab tot y per tot;la Layeta será seva. per (S' aixecan.
¿Qué 'm cridaba? Vina, sí;aquí hi há 'l senyor notariab lo plech testamentari.Ja pot comensá á llegí.Ja pot comensá á lle (A D. Estanislau.
Y desseguida sabremla voluntad del difunt.(S' assentan tots: la col-locació es la següent, de dreta á esquerra, D. Nicasi, Layeta, Estanislao y Ramon.)
Y esto, qué ser Ja veuráesperis una estoneta;esperis una eston (A D. Estanislao.lo pare de la Layeta,(A Mister.lo meu estimat germá,al morí, en lo testamentdeixá á la filla pubilla,mentres cumpleixi la fillalo que mani 'l plech present.
¿Tinch de retirarme? No,espérat una estonetay 't faré una receptetatan bon punt s' acabi aixó.
«En nombre de Dios, etcétera. (Llegint.»Conforme en mi testamento»he dejado mención hecha,»de mis bienes y caudales»nombro á mi hija heredera»mientras cumpla el contenido»que en la presente se encierra.»En cinco bases se funda»la mi voluntad postrera;
»hay que cumplir con las cinco»sin descuidar ni una de ellas.»Y por si acaso mi hija»mi voluntad no cumpliera,»lego toda mi fortuna»al Santo Hospital de ésta.»
Diu aixís: «Base primera.»Quiero que se case mi hija»y que los hijos que tenga»á su muerte, se repartan»por igual toda la herencia.»
«Base segunda. Si mi hija»muriera sin descendencia»lego toda mi fortuna»al Santo Hospital.»
«Base tercia. Si mis nietos»murieran sin descendencia,»lego también mi fortuna»al Hospital; si murieran»dejando hijos, quedan libres»para legar sus herencias.»
«Base cuarta. Mi hija Eulalia»se casará con quien quiera,»sin que puedan oponerse»ni tutores ni albaceas.»
«Base quinta. Si se casa»con quien español no sea,»quedará desheredada;»es mi voluntad postrera.»Barcelona, á seis de Junio»de mil, etcétera, etcétera.»
Esta estar más mala Sí,Malaguanyada la tinta...Fill, son cosas imprevistas. (A Mister.
Mi apuntarlo. (Apunta en la cartera.Mi apuntarlo «Desaciertos,»en Espada hasta los muertos»volverse proteccionistas.»
La base quarta m' ordenaque 'm tinch d' escullí 'l promés,y al moment l' escullirécom la base quinta 'm mana:fill de terra catalana,espanyol, may extrangé.Represento á la nació.Jo só Espanya.
Espérinse, per favor.Esperin (Al públich.)¿No 'ls hi sembla que 'l paísaplaudiría ab goig gratsi 'l gobern, al fe un tractatpartís d' una base aixís?Si fentho sempre al revéstothom lo xiula ab rahó¿vritat que si fes com jol' aplaudirían vostés?
Comments
Loading comments…