Aubada

Número 11.

PREMI ACCESSIT Á LA VIOLA D'OR Y D'ARGENT.

——————

AUBADA.

I.L' estrella mes lluentaPoruga ja guayta,Tremola agradosaD' allá la muntanya.Be n' haja l' estrella,L' estrella de l' auba!

II.Els galls que dormianDavall ses porxades¿Qué 's lo que ara veuenQue tant y tant cantan ?N' han vist qu' ix l' estrella,L' estrella de l' auba.

III.Les flors ajupidesPel pes de la roadaL' ambat les sorolla,Els ulls xalests badanY obiran riallosesL' estrella de l' auba.

IV.Les boyres se gronxen,La lluna s' apaga;Piulant els aucellsEstiran ses ales,Perque 'l sol enviaL' estrella de l' auba.

V.Cansats se condormenMalalts y malaltes,Y alegres somianVisions d' esperança;Quels mals y la foscaDefugen de l' auba.

VI.¿Per qué 'l monestirVentant ses campanesJa crida á matinesEscolans y frares?Perque vol que resenL' estrella de l' auba.

VII.Estrella que 't mostrasQuant fugen les altres¿Per qué 'm desxondexesTant de matinada?En lletres que lluenRespon l' estel d' auba.

VIII.Amich aprofitaLa vida que passa;De fosca nasquerem,La llum ens aguarda;Del sol de la gloriaLa vida n' es l' auba.Març de 1847.