Esperança

ESPERANÇA__

Guayta 'l sol darrera l'aubaab son mantell rossegantde llum, y 'n sa cara encesan'omple 'l mon de claretat.Mil colors se reflectexendins la boyra, y 'l cel aparla paleta de les tintesab que Deu tot ho pintá.Puja, redola, devallavestint d' esmeragda els camps,los núbols d'argent y grana,y la mar de satí blau . . . . . .Ve 'l cap-vespre y de les planessa claror futx y dels valls,y del bell cim de les serressos vels d'or va arrebossant,Diguentne als pins á reveure,y á las creus dels campanars . . .y 's pon... y ¿sabeu llavorestants colors y llum hont van?

endreçaEstols de boyres qu' escampal'ull del sol pipellejant,á reveure, á Deu siau!

II.

Nasquè 'l mon en primavera,y sempre que complex anys,d'un mantell se vest la terracolor vert y floretjat.Cada fulla de cad' abrete una flor gentil devall,vists ran de les soques, semblanuns cels menuts estrellats.Les comes en flors esclatan,esclatan en flors els prats;les violes boscanes riuenab els lliris muntanyans.Las flors dins vases de murtrapels vergers treuen lo cap,si 'ls vents passan y les besanelles també 's van besant.Tota flor fins que 's mostigason perfum ne dexa anar;de tantes flors con s'esfullan¿sabeu les olors hont van?

endreçaAlens de la primaveracarregats d' olors suaus,puix que fugiu de la terra,á reveure; á Deu siau!

III.

S' escometen y conversanles campanes cap al tart;dels pastors ve la tonadafosca en la boyra dels valls:

Dins esbarts de núbols negreshi cöetjan ferests llamps,la pluja, 'l trons y l'oratgelos seguexen udolant.La lluna riguent s'axecaper condormí 'l temporal:de les branques ques sorollanles fulles van degotant.Del monestir s'ou la Salveque cantan els escolans,y 'l cap d'un poch les bandolesdels fadrins enamorats...Veus tant triste, ó tan dolcesdels vilatges y dels camps,quant d'un eco à altre retrunyeny se perden ¿hont se van?

endreçaRemors boscans y armoniesquels cors sabeu sossegar,los vents lluny vos ne sen duená reveure; á Deu siau!

IV

L'home naix y ans qu' els ulls bádiaja li van llagrimetjant;dexa 'ls jochs de l' infantesaquant sen tem quel cor li bat.Darrera ombres que l'enlluernanva corrent fantasiantcerca amos y cerca gloria,cerca ardit la veritat.Mes si un ídol vuy axeca,demá enderroca l'altar,y ab els peus que sanguinetjantorna ple de desenganys.Dins la buydor de la vidacamina, caminarás,si un jord li sonriu s'estrellala mort troba 'l sendemá.

Tant de dol y tantes llágrimes,tants d' estudis, tants d'afanysquant la terra ens torna terra,los esperits ¿hont sen van?

endreçaSomnis bells de jovenesa,cors d'amor aletetjants,sospirs de fe y d'anyorança,á reveure, á Deu siau!

acabament y tornada

V

Los colors ab quel sol daural'ayre, la terra y la mar,desque surt vestit de purprefins qu' es pon enmortallat;Lo dols aroma quens portal'escalfat alé de maix,l'incenser quel fum axecaen flochs acaragolats;Les armoníes qu' etzalanlos torrents y comallars,y 'ls aucells que amagats cantanentre abres remoretjants;L' ull que l'infinit esguardalo cor que rebutja 'l mal,lo seny que per guía cercalo ver, lo bell y lo sant.Tot lo pur que l'home estimatot hom pur que be ha obrat,tot sen va 'l cel á romandre,tot sen puja allá d'allá.

endreçaCors fels, llums, olors y cántichs,Deu que us replega allá dalt,ens deix dir ab esperança:á reveure, á Deu siau!