El Gorg Blau

Adéu, tristor encastelladadel pla de Cúber i Almallutx!...Seguint arreu l'aigua que fuigd'aquella terra desolada,sorprèn mos ulls la portaladad'un paradís...L'aigua s'atura a son encísi com que diga: reposau!—Dolça és la calma del Gorg Blau!

Les colossals penyes bessones,formant un freu meravellós,sols deixen caure un raig dubtóssobre l'estany pur i sens ones.D'encantament blavors pregones,com un safir,aquest estany fan resplendiri com que diguen: somniau!—Dolç és el somni del Gorg Blau!

L'antic camí en solitarivoreja l'aigua, recobertbaix del penyal, i sembla obertper un exèrcit llegendari...Passant del Gorg al mur contraripel rústec pont,somriu la coma de la fontcom un idil·li tot suau.—Dolç és l'oasi del Gorg Blau.

Sortint del Gorg, per entre molsa,ramatges, eures i ramells,l'aigua jugant fa amb els aucells,seguit, seguit, música dolça.La neta escuma que ella espolsa,singlota o riu?a qui escolta pensatiu,com que li diga: meditau!—Dolça és la parla del Gorg Blau.

Per entre flors, per entre espines,lo que era estany se fa torrent,i avall, endins, se va perdentper un rocam com en ruïnes...No hi troba ja murta ni alzines,molsa ni flors,quan allà baix, desfeta en plors,dins la gran Fosca, l'aigua cau...—Ai!, com la vida és el Gorg Blau!