A Horaci

I

A HORACI

Príncep afable de la docta lira,mestre y custodi de la forma bella,tu qui cenyires de llorer y murtadoble corona:

ara toléra que una mà atrevidapassi a mon poble la qu'ab tal fortunatu trasportares al solar de Romacítara grega.

Aspra y' ferrenya sonarà en ses cordesfines la llengua de ma patria dura;mes també noble hi sonarà: ma patriafilla es de Roma.

Filla de Roma per la sanch, pel geni,clara y robusta com sa mare antiga,guarda en ses terres per llevor de gloriacendra romana.

Sí: dins sa terra'l cavador atònitòssos y marbres y joyells hi troba,armes, monedes y penons qu'ostentanl'àguila augusta.

Bella ma patria es ademés. Viuríasens anyoransa la divina Musadins exa terra que cenyeix la blavamar de Sirenes.

Illa es galana, ahont el sol de Greciabrilla puríssim, y d'ardenta savapròdich, li dona ab lo rahim alegrel'àtica oliva.

Déxa, donchs, ara que dins ella evoquiclàssiques formes, y l'antiga Musa,just ab sos propis ornaments, ma patriaveja somriure.

Ara que folla l'invocada Furia,febre als poetes inspirant, unglejal'harpa plorosa, y entre fanch destilafonts d'amargura,

oh! còm anyora mon afany les clares,dolses fontanes del Parnàs helènich!...Mestre, ab ta bella, cisellada copa,déxamhi beure.

Déxa que tasti la sabor antigaqu'omple tes odes y dins elles dura,com un vi ranci de Falern que guardanàmfores belles.

Nèctar poètich ab que'l cor s'anima,febre y deliris d'embriach no dona;dona la calma del Olimp, la sanaforsa tranquila.

Qui de tal nèctar troba'l gust, no cercal'or, ni les armes, ni'l domini frèvol:l'art es sa vida, qu'entre goigs ò penesguarda segura.

Ah! púgin altres a palaus que habitangrogues les ansies ab l'afany hidròpich,negres insomnis qu'en un llit de plomesposan espines.

Vàjan al fòrum, hont febrosa turbacrida y s'empayta disputant la presaque la Fortuna dins la pols humanallansa per riure.

Puga jo, a l'ombra del natiu boscatge,seny y bellesa agermanar ¡oh artista!seny y bellesa qu'ab ta lira formandigna aliansa.

Sí: que a tes obres el bon seny, Horaci,guía la dansa de gentils estrofes,tal com Silenus, el vell gris, guiavadansa de nimfes.

Elles ben àgils y formant coronadonan al ritme la lleugera planta:riuen les Gracies, y se sent l'efluvid'alta ambrosía.