Als joves

XII

ALS JOVES

Fills d'una rassa dreturera y fortaqu'unía'l seny ab l'ímpetu,no reneguèu de vostra sanch... ¡Oprobipel fill qui n'es apòstata!Per honra té esser bort. Son cor espurisols posa arrels paràssites:no té l'arrel que del terrer dels avisne beu sava llegítima.Per ell es patria una buydor cobertad'algun mantell de púrpura,

un tros de mapa, una abstracció volàtil,un mot de la retòrica...

Enfòra ¡oh joves! d'aqueix centre exòtichahont la lluyta bàrbara,jugant la vida y mort d'homes y besties,se'n fa festa sacrílega.Ab tuf de sanch, carnatge y vil cridoriala multitut embriàgashitumultuosa, contagiantse ab febresde decadencia pútrida...Enfòra, enfòra del variat proscenila mímica faràndulaque sols ja furga pels femers, cercanthila riallada estúpida.Llavis y orelles que va ungir l'aromade les cansons indígenes,no us profanèu ab cansoneig imbècil,rebuig de lletra y música!

Fills d'una gent tan curta de paraulescom era de fets pròdiga,no us encantèu ab les buydors lluentesd'una eloqüencia frívola.Es la bambolla de savó que, inflantseal buf d'un nin, esplèndida,s'irisa al punt, mes al instant no formani sols gotes efímeres.¡Alluny d'aquí l'inanitat rotundad'estrofes y de clàusules,la colorayna, l'oripell, pomposostresors de la miseria!

Mes ¡ah! fugint d'inveterats contagis,no entrèu plagues novíssimes¡oh joves! qu'ara meditau cor-presosquimeres hiperbòries.¡Alluny, alluny aquexa boyra eterna,mortalla tenebrívola

que nostre sol rebutja! No us imposil'Esfinx sempre enigmàticaque posa obscur lo clar, y per profondesvol vendre coses tèrboles...Jovent, aquexa copa d'art vessànichy sutils filtres, llànsala,que't brinda l'opi del Nirvana búdichò'l vi de les Eumènides.Elles, crinades de serpents, omplirende llur verí tal pàtera:qui en beu, un cap d'Orestes a les Furiesha consagrat per víctima!¡Alluny també deliqüescent cosmètich,untor de formes flàcidesdel art caduch! ¡Alluny ximplesa insulsafingint candors ingènues! ...

L'art veritable es sà, gallart y noble,tal com Apol-lo ab cítara

y ab sageta potent. Té la bellesa,la joventut de l'ànima,la claretat, l'ardida forsa, l'hàbilmaneig de fibra armònica,y l'arch terrible del bon dret qui matala serp del fanch malèfica.

Tal vos somriga l'ideal ¡oh joves!unint el seny ab l'ímpetu,y ab gran serenitat, qu'es la divisade la potencia màxima.Ah!'ls forts venen de forts. Alsàu l'emblemade l'avior llegítima,que cada poble sols ateny son astreseguint per la sev'òrbita.Siàu qui sou; mes no atiant vells odisde rassa, ni ab enfàtiquesdeclamacions lloant tot lo qu'es vostre,fins les matexes úlceres...

Siàu qui sou; mes no us tanqueu, ombrívols,dins una llar històricasens horitzons. Volàu sobre les terresenfòra, amunt, com l'àguila!Ella ama'l niu de les maternes roques,però ab gran vol arràncashiy, travessant mil horitzons, dominaespays de llum esplèndida.Per planes, mars, abismes y montanyes,ab vista potentíssima,tantost afina desitjada presa,impetuosa llànsashide la regió del llamp. Mes no trasmudad'essencia l'au indòmita.Ans be, de tot lo que trescant aferra,gustantne fibres íntimesse'n assimila la potencia, y tornacap a son niu més àguila.