Amistat

XI

AMISTAT

Fraternitat de l'ànimamillor que la de sanch uneix les vides:es harmonía ingènitamés forta en voluntat, com rès l'imposa.

D'amor té noble l'índole;però sens febre del sentit ni lluytes,sense torments ni llàgrimesde gelosía ò borrascós desfici...

En calma sereníssimaescalfa'ls escullits que s'hi agombolan,com a l'ardor benèficade la volguda llar hont riu la flama.

Es foch sagrat. Donàrenlialtar solemne les virtuts, y duranodrit de rames íntimesque, com més velles son, més be'l renovan.

¿Què hi fa si's tornan àrides,amich, les ilusions que compartírem?Fentse recorts, més propiesson per nodrir el foch, com rama seca.

Com una Vestal càndida,nostra amistat sa flama n'alimenti,y gravi ab mà fermíssimanostres dos noms units, al peu de l'ara.