Comiat

XVI

COMIAT

Per un cel matinal tot blau y rosa,jo veya un temple de puríssim marbreblanquejar entre'l vert de la ribera,demunt les clares ones.

Ses columnades de gentils estríes,al perfilarse paraleles, feyanconjunt harmoniós, com el cordatgede la sagrada lira.

Esculpit el frontó, demunt el pòrtichserenitat irradiava augusta,com el front galeat y sereníssimde Pal·las Athenea.

Era allò, vist en fòra,'l santuaridel Art suprem. Còm ne sería esplènditl'interior! Quín càntich, quíns oraclesallà ressonarían!

Jo prou volguí pujarhi; mes vaig perdrel'incert camí; m'abandonà'l coratge;y l'esglay me digué: «Per què t'esforsas,somniador inútil?»

Després... el temple aquell perdí de vista,y ja may més he somniat muntarhi.Però a voltes, encara, per ma rutagirantme,'l veig en fòra.

El veig, y deturantme a contemplarlo,ja per mi inassequible, en don indicial esforsat jovent qui canta y pujales costes de la vida.

Oh vosaltres qu'un jorn entreu al temple,no us deman pera mi ni una memoria;mes ah! gravàuhi lo que jo hi volía:el nom de nostra patria!