Mediterrania

VII

MEDITERRANIA

Mare nostrum.

Cel y mar lluen blavors diàfanesen competencia. L' oreig anímashi,y jugant ab les ones qui jugan,rompre les fa com en rialla fresca.

Sus! Vía fòra! Saupada l'àncora,infla les veles ratxa fresquívola,y s'emporta la nau, falaguera,com un alè de joventut y gloria.

Arreu desfilan platjes esplèndides,puntes qu'avansan, cales recòndites,y, en penyals d'escultòrica trassa,cavernes dignes d'habitarhi un Cíclop.

Ah! aquí respira la Musa homèricadins sa més propia claror olímpica:aquí'l goig de la vida s'hi tasta,com glop vessat de la nectària copa...

Miràu: la forma d'exa penínsulapar que reclami columnes jòniques,sò de lèsbiques lires, ò ideestals com aquelles que Plató parlava

y embadalían del Cap de Súniumles clares ones... Oh! tan poètiquescom les costes de l'Atica brillannostres riberes de la llum amades!

Miràu: ja mouen dansa agilíssimadelfins qui saltan, com si, pletòriquesd'alegría vivent, exes aygüesun nou triomf a Galatea fessen.

Fills bellugosos de la mar rítmica,aqueixs sirenis aman la música:ells ab pròvida esquena salvarenl'antich cantor precipitat a l'ona.

Axí vols càntichs, oh tu mar clàssica,mar venerable llatina-helènica,qu'ara rius tan serena y tan jove,com al cantarse l'Odissea augusta!

Mar de suprema blavor safírica,inagotable font de sal àtica,ets bressol de la forma perfecta,gremi matern de l'humanal cultura!

Sens tu, la fonda por occeànicaretret hauría tota nau frèvola:tu, invitant ab l' abràs de tes costes,caminar feyas els primers navilis.

Axí escampares en fàcil càrregaels fruyts d'Egipte, la tiria púrpura,l'or d'Ofir, les riqueses de Tarsis,l'art y l'idea, animadors de pobles...

Y al coronarte ciutats marítimes,feren de l'Asia, l'Europa y l'Africal'antich món; y si un nou se n'hi ajuntade tu nasqué'l Descubridor magnànim.

Mar de les terres, cor de l'Historia,tu tens la sava rejovenívola...Ah! si'l temps a ma terra tornavasy gran empori de tes naus la feyas,

com aleshores en que, plè d'ímpetu,gosava dirte Roger de Lluria:«que ni un peix nadaría en tes ones,si ja no duya son escut per marca!»

En tant, retémpra la nostra cítara,d'atzur y ritme penétrans l'ànima;y nostr'Art, de tu digne, naveguia ton embat de joventut y gloria!