Vora una font

V

VORA UNA FONT

Plaume la Nàyade qu'en les recònditesverdors ombrívoles aboca l'àmfora,ab notes trèmoles de flauta idílicay singloteig de tórtora.

Son llit perfúmali murta aromàtica,sa ona may tèrbola guaytan les dríades;y a sa caricia les pedres rústiquesprenen finures d'àgata.

Tot l'ama. Vòltala turba placèvolad'aucells ab càntigues de varia música:y ab gust abèurashi la cabra díscola,com l'anyelleta càndida.

Fins pura y gèlida per la canícula,de plers y gracies la font es pròdiga.¿Per què, donchs, trèmola sa veu murmúralicom un cantar de llàgrimes?

No sé... Mes l'ànima per axò escóltala,talment simpàtica per que es planyívola...Sembla d'ausencies parlar, y súranhiflors de la vida pàlides.

Son les anèmones del cor efímeres,que l'aura ràpida de la existenciaesfulla, y brèssales l'ona anyorívola,corrent a mars incògnites...

¡Oh font, oh Nàyade! ta veu de tórtoraja no'm diu èglogues, sinó elegíaques,tendres memories d'una edat càndidaqui's coronà d'anèmones...