Cansó

CANSÓ

¡Sursum!

Mirau aquestes floretesQue s'obrin á la claror;¡Quines colors tan finetes!¡Quin perfum! ¡quina frescor!Tenen mirall d'aigues netesY bell sol;Les festejan papallones;Per estonesLes alegra 'l rossinyol.

Però l'essencia mes puraQue dins cada flor hi haMay á dins ella s'atura,Sempre s'en puja, s'en va.No li basta l'hermosuraDe la flor;De la llum enamorada,Pren volada,Vol viure en nubolets d'or.

¡Sentiments que d'aquest corCap enfora vos n'anau,Perfums de l'ánima en flor,Volau molt amunt, volau!

1873.