Juventut

JUVENTUT

I

No sé quin desitx sens midaDel fons del cor m'ha brollat;No sé quins somnis m'en duenTot sol, ribera de mar...No sé que'm diuen les onesAb son gemech incessant,Que ressona dins ma vidaCom no hi ressonava abans.Les ones 'par que demaninQualque cosa que no 's sab;Y mon cor també demanaCom les ones de la mar.

II

¿Hont va la vela tan blancaPerduda en l abisme blau?¿Hont fugen les oranellesSobre les ones volant?¡Ah! demunt aquesta plajaJo sempre, sempre romanch:Y aquesta terra es tan curta!...Y 'l mon tan ample, tan gran!...Perdona, patria, perdona;Mes per veure y corre espayLluny de les costes sagradesVoldria fugir volant!

III

A l'ermita de les penyesSovint anava á resar,Sovint mon cor reposavaDins aquella ombra de pau;Llavores sempre tranquilaLa meu' ánima d'infantIgual sempre llambrejavaCom la llantia d'un altar;Ara hi torn, y ma pregariaPuja més viva qu'abans,Però á l'ombra de l'ermitaJa no m'hi besa la pau.

IV

Com dins un camp de rosellesPapallons negres y blanchsPenes y goigs aletejanDe ma vida en lo nou camp;Mons pensament fujen, fujenLluny del niuet de la llar,Cap á la terra promesaQu' he mitx vista somiant.Voladores fugitivesQue la ribera dexau,¿Trobaré jo com vosaltresLa terra de més en-llá?

V

¡Oh! jo t'he vista, t'he vista,Santa llum del ideal,Resplandir entre les boyresDel horizont llunyedá.Sense voler he passadaLa porta del hort tancat,Hont ab penes y venturesJugavan mos tendres anys.Per l'ample camp de la vidaGojós y trist ja m'en vaig...Brilla á mos ulls sempre pura,Santa llum del ideal!

VI

Anys volguts de l'innocencia,Blanques ombres del passat,Quant cremi l ardor del diaVostre recort vos demán...¡Adeu! Lo sol ja s'en pujaRogent per l'inmensitat.¡Oh qu es de nova la vida!¡Oh que n'es d'ample l'espay!Daume 'l bácul de romiatge,Qu' es hora de caminar...¡Senyor, Senyor, benehiume!Cor que bategas... ¡avant!

1875.