Nocturn

NOCTURN

Quant la nit ab son misteriEtcisa serres y valls,Y 'l pastoret solitariSent qu' es l'hora del espant;Quant les montanyes ascoltanParlar en somnis la mar,Y alguna estrella caigudaSe pert dins l'inmens espay;Quant la flor somiadoraBada son calzer nevat,Y beu rosada, y axecaSon aroma virginal;Llavors, á voltes, confusa,Llunyana te veig passar,Reina blanca de mos somnisQue del cel no baxarás!

1875.