Estimar i voler

A la infiel más infiel de las hermosasun hombre la quería y yo la amaba;y ella a un tiempo a los dos nos encantabacon la miel de sus frases engañosas.

Mientras él, con sus flores venenosas,queriéndola, su aliento empozoñaba,yo de ella ante los pies, que idolatraba,acabadas de abrir echaba rosas.

De su favor ya en vano el aire arrecia;mintió a los dos, y sufrirá el castigoque uno la da por vil, y otro por necia.

No hallará paz con él, ni bien conmigo:él, que sólo la quiso, la desprecia;yo, que tanto la amaba, la maldigo.

A la infidel més infidel de les preciosesun home la volia i jo l'estimava;i ella alhora als dos ens encantavaamb la mel de les seves frases enganyoses.

Mentre ell, amb les seves flors verinoses,volent-la, el seu alé contaminava,jo d'ella enfront els peus, que idolatrava,acabades d'obrir deixava roses.

Del seu favor ja en va l'aire minva;mentí als dos, i sofrirà el seu càstigque un li dóna per vil, i l'altre per nècia.

No trobarà pau amb ell, ni bé amb mi,ell que sol la volia, la desprecia;jo, que tant l'estimava, la maleeixo.