Prohemis de les tregedies

Seguexense los prohemis de les tregedies de Senecha he son dites Tregedies p ço com contenen dictats plorosos de crueltats de Reys he de grans princeps les quals Tregedies son. deu. en nombre.:

La primera tragediaTregedia conte la gran furor de ercules, la qual pspres en lo sacrifici que feu delit9delitus qui perseguia sa muller Megeramaguera E per ço que aquesta tragediaTregedia siapus pus facilmentfacilment sia entesaentesa deuem en loch de argumentdargument presuposar. Que Ercules fon fill de almena en altra manera dita alamenaaltimena muller del Rey Amphitrio de la qual segons los poetes, Jupiter fill del deu del çel, fill de saturn9de saturnus hac aquest fill ço es ercules, lo qual Juno deessa he muller del dit deu Jupiter, ComCon agues per mal volença enuegatenugat ell assat per grans treballs manali que anas als infernsal Infern ab Tesseu per ço que moris allí, La qual anada Ercules accepta ab gran esforç E com agues lo dit ercules presa per muller a megeramaguera filla del Rey creon de la qual agues molts fills, Ell stantE estant en linfernInfern litus lo qual ercules auia exellat pres per impugnacio la ciutat de TebesTebas he hocis lo Rey creon pare de megeramaguera he los germans de aquella he apres demana per muller a MegeraMaguera, la qual com aço denegas totalmenttotalment denegas Litus li proposa la mort de ella he de sos fills sino volia consentir a son voler. En apres Ercules retornanttornant dels Infers ab gran victoria de tots los perills que allí eren. Informat de aço que litus hauie comes mata a ell he a tots los seus, E com Hercules fes sacrifiçi de litus aprs quel hac mort he fes oracio a Jupiter, Apres lo dit sacrifiçi Juno la dita deessadiessa hauent grant enueiga e desplaer del retornament de Ercules dels Inferns, feu venir a aquell faent la sua dita oracio tanta de furor que oçis sa muller Megeramaguera he tots sos fills, de que Ercules retornant en sí mateix se dolgue molt, tristamentE altres dien que Ercules absent sos fills cometeren adulteri ab lursa mare MegeraMaguera, he Ercules retornant he sabuda la maluestat de aquells oçis los, de que Indignada maguera fon conuertida en çacha segons possa Ouidi en lo setensegon de Mathamorfoseos.La segona tragediaTregedia desenecha es de Tiestes he atreu a la qualdella deuem en loch dargument presupondre supondre que atreu he tiestes eren germans he Tiestes comete adulteri ab la muller de atreu de que atreu estech fortment ençes en hoy he rancor contra tiestes he no content lo dit Atreu que occupant se lo regne de Tiestes son frare he exellas aquell de tota sa terra, Ans encara volent se auer pus cruelmet contra aquell voleurvolent se a ell reconsiliar presos sos fills e mes fenesenresenes donarlidonali la mitat de son regne. En apres Atreu, apella Tiestes per convidarlo E faent li gran festa en lo conuit matali sos fills ehe donals li ameniar he mesclant hi la sanch daqlls ab vi donali a beure, de la qual enormitatInormitat abominable lo sol Indignat fugi, les esteles se amaguarenamagaren, E acabat lo conuit, Atreu presenta a Tiestes los caps de sos fills dient li que tot ço que fallia daquells se auia ell meniat he axis de mostra la materia de la present Tregedia.La terça tragediaTregedia es de Ethebaris en la qual deuem presupondre per argument que hedipus lo qual matha son pare he pres sa mare per muller he lo qual en apres per aquests horreus peccats se trague los vlls hat dos fills de sa mare e sa muller ço es Ethiocles, e polimites, e vna filla apellada antigona, En aprs los fills crexgutscrexcuts en edat foragitaren lo pare de son realmeregne, lo qual se partiren entrells En aquesta manera que lola vn regnas hun anyany Regnas la hvn he laltre altre, Eaquell que no regnas en son anylany fos exellatexillat Esdeuenchse per sort que primer regna Ethiocles, he tench lo realmeregne ms que no fonch paccionat, Laltre germa polimites extant en lo exilli pres per muller la filla del Rey adastrus, E com aquest polimites ab gra adiutori de son sogre adastrus volgues aspugnar son Jerma agitarlo del Regne com lo tengues vltra lo temps entre ells paccionat Esdeuenchse que abduyi pernafres delde la hvnvn al altre morriren en la batalla. Segons posa Estanciussançius Car senecha en aquesta tragediatregedia no prossegueix la fi de la batalla ·:·La quarta. tragediaTregedia es de ypolit, en la qual deuem presupondre que ypolit era fill de Theseu e Antrope Reynaet Antiopa Regina deles amazonesamatzones lo qual ypolit ffedra madrastra sua muller de Teseu ama formentamaua forment ffedra madastra sua muller de Theseu, E com ypolit no volgues consentir en cometre adulteri ab dita fedra madrastramadastra sua fon falsamet acusat per ella ço es que ypolit la volia forçar de peccar ab ella, de que lo pare Theseu Indignat exella ypolit de tota sa terra, E com ypolit anas en lexili, e fos prop laprob de mar, los caualls qui portauen lo carro espantarenseespantense de la marauella de la mar derrocaren lo carro entre les roques quihi eren prop la mar entre les quals ypolit fofon mort hihe espeseiat he quant ffedra hac hoyt aço de gran dolor que conçebequen hac com sabe de ypolit mata asi mateixa·:·La quinta. tragediaTregedia es de EdipusAdipus, la qual se deu en loch de argument presupondre que co Lauis Rey dels tebans hagues de sa muller yocastayatasta, un fill apellat Edipus de laadipus del qual lo dit lauis fos Instruit per lo deu ffebus que mataria son pare he pendriaprenie sa mare per muller. Tantost que lo fill Edipus fou nat lo pare tement se daço que lo dit deu li auia dit, pres lo fill he foradali ab un ferri foguejant los peus. Elançal en vn munt ecçeron, E com p aqll montmunt pasas vn princep de pastors apellat phorbas pres lo infantlinfant Edipus e donal a vn hom vell de corintiacorimtia, lo qual dona lo dit Infant a la ReynaRegina de corintiacorimtia la qual lo pres ab gran goig he ladopta en fill. E com fos nodrit en casa de Polibio Rey de corimtia Cuydas edipus que fos fill del Rey he de la ReynaRegina apellada Menopemenape En apres quat Edip9 fon cregutcrescut en edat, certificatcerteficat que ell deuia matar so pare he pendre sa mare per muller segons lo dit del deu phebus hauent themor que aço nos conplis en lo Rey polibeus he en la Reyna Menopemanope los quals creya esser pare he mare seus partis de aqui he anasen p terres stranyes com si fos exellat E com fortuna lo deuenguesadugues en lo loch on era lo Rey lauis son ver pare ocçis aquell Ignorantment. Apres algun temps axi mateix ignorantment pres sa mare per muller Yocasta Reyna de Tebes en viudadapres per muller sa mare vertadera yatasta Regina de Tebas en vida de son marit lauis Rey, E com gran pestilencia de mortaldat deuoras axi los homens com les bistiesbesties del Regne de ThebesTebas, Edipus demana a crehon germanaJerma de yocastayacasta sa muller he sa mare com poria esser foragitada del regne la dita pestelençia E crehon li respos q no podia esser purgada la terra de la mortaldat trofins q aqll que ocis lo Rey lauis fos exellat del Regne de TebesTebas segons los auielon auia certificat lo deu phebus, Edipus volent saber qui eraere aquell qui auia mort lo Rey lauis Ignorant esser ell mateix Interroga de aço adaço hun profetayreprofetari, o adeui apellat ChuesiasTnesias lo qual certificat p los deus Infernals dix que Edipus era lo qui auia mort lo Rey lauis he qui auia presa sa mare per muller, Edipus no posant fe en lo dit adeuídeui fon certificat per Judicis de sa muller he p Informacio del vell de corintia he del pastor quil troba en lo mut que aço sera seguit he verificat en ell mateix, E com de tot lo dit Edipus fos pleneramentplenariament Informat he certificat ab ses propries mans tragues los vlls, E yacasta mare e muller sua vehent aço pres vn coltell he mata si mateixa.La sisena tragediaTregedia es dita trohas a la qual deuem presupondre que Troya destruyda per los grechs, E complits deu anys de la impugnacio de aquella, com los grechs volguessen ases habitations los nauilis de aquellsanar lo nauili de aquells aquells foren detenguts en la mar p contrarietat de ventstemps, ladonchs achilesarchiles qui era mort en la batalla de troya aparech denit a calcas profetayreprofetari, o, adeuí reprenent los grechs com axi in delliberadamentendesliberadamet sen tornaue no faen sacrificis algunssacrifici algu en honor del seu sepulcre, Mana donchs achilesarchilles al dit calcibiocalcas que polixena filla del Rey priam he de EucubaEcuba moris al seu sepulcre, e com pirruspirro fill de achillesarchilles instas a ço he demanas polixena ab gran furor p complir lo manament de son pare Agamenon Rey he capita dels grechs lo qual tenietenia polixena retes fort dificil a la demanda de Pirruspirro p ço com lo dit AguamenonAgameno hauia proposatpreposat de tenirla per amiguaamiga. E apres gran altercacio entre pirro he agamenon fon ne demanat de consell a Calcas adeui lo qual dix que si volien que los navilis se partisenlo nauili partis daqui, e fesen lur cors quefes son cors polixena deuie esser sacrificada, a AchillesAxills E apres que matasen Astruaisastinas fill petit de Ector he de andromata lo qual Astruaisastinas sa mare auiaauie amagat p ço que nol matasen. E con Ulixes abRey a indicis he menaces fetes a la mare hagus agut Astruayxhaut astinas a son voler lançal de vna alta torre la qual ere romasa en Troya en tant que oçis aquell pirro pres polixena de la falda de sala mare he matala al sepulcre de son pare Achillesarchilles.E les dites dues mares de Asiruaix é de polixenapolixena he destinas foren duytes a perpetual captiuitat. La setena tragediaTregedia es de Medea la qual deuem presupondre que JasonJeson per inducçio de son oncle peleu Rey dels mirmidonenschsmirmidons aparella vna nau he prespresa ab si companyia ana a la ylla de Colcos per conquistar lo vellor dor E com medea filla del Rey Colcos vehes Jeson encengues en amorençenes fortment deuers ellen amor de Jason ab instrucçio e consell de Medeala qual vençuts molts he diversesdiuersos perills obtengue lo dit vellor dor, Ladonchs medea lexats pare he mare segui a JasonJeson prenent aquell p marit E com JasonJeson pasas per la terra de Creon Rey veent Creonlo dit Rey la victoria que Jason hauieJeson hauia hauda del vellor daur volentvolch li dar sa filla per muller apellada Creusa, mana que medea axi com amaleyta fetillera per sos malificismaleflcis moris JasonJeson veent aço obtengue ab preguariespregaries sues que la pena de mort li fos mudada en exilli, E com medea hagues obrengut de CreonJeson espay de vn dia ans de anar en lo exilli tramestremes en aquell espay a Creusa esposa de JasonJeson vna alcandora tenyhidatexida ab sanch de diuerses bistiesbesties verinoses la qual vestis Creusa lo dia de ses noçes he comquant creusa desplegas la dita alcandora per veure quina ereera sobtosament de aquelladaquella ixque foch molt poderos qui crema Creusa he son pare ab tot son palaixspoder he no contenta encara medea de aquelladaquesta vengança pres los fills los quals auia agutshauts de JasoneJeson oçis los li denantlidauant he fugifogi de continent.La huytena tragediavytena. Tregedia es de Agamenon ala la qual se deu presupondre que Tiestes he Atreu eren jermans he atreu ague dos fills ço es AguamenonAgamenon e menalau los quals prengueren per mullersmuller dues germanes filles de GuindariTínderi he de leda. La muller de AguamenonAgamenon hac nom clitimestraclitamestra he la de menalau hac non Elena, Agamenon hac de sa muller hu fill apellat horestes e vna filla apellada Elena, He com Agameno fos elet en rey educh he capita maior dels grechs comprenguerenanant a la batalla de Troya ellhe estant en loal setge clitimestraclitamestra muller de Aguamenonsua fon ençesa en amor deuers egistus lo qual Tiestes auia engendrat de sa filla Agamenon axi mateix auia he hac a son voler moltes dones estant en lo dit setgediti siti, he com Aguamenon finidafenida la batalla de TroyaAgamenon sen tornas en son Realme he agues presa, per muller Casandra filla del Rey Priam, Clitimestra sabutClitamestra sabent aço fonch fortment Indignada contra ell, E de continent ella ab egistus lo qualque auia pres per marit tractaren la mort a AguamenonAgamenon onhe com AguamenonAgamenon fos vengut a sa habitacio he clitimestraclitamestra demostras fictament hauer gran goig de la sua venguda, Com AguamenonAgamenon se despullas les sues vesteduresvestidures per metres al lit EgistusAgistusfonch prest he mataapunyala aquell he com no fos acabat de morir clitimistraclitamestra pres vna destral he levali lo cap, volia encara la dita clitimestraclitamestra matar son fill orestes sino que ElectraElena germana de aquell lo amaguaamaga donant lo ha hu hom apellat Estrophioestraphio quil tengues en guarda. No res menys clitimestraclitamestra feu encarcerar sa filla ElectraElena he feu matar casandra la qual AguamenonAgamenon hauia per muller presa.La nouena. tragediaTregedia es de octouia a la qual en loch de argument deuem presupondre que Claudius Emperador hac vn fill apellat BretanicusBrintanitus he vna filla apellada Octouia de sa mullr dita MesallinaMesalina la qual feu matar apres que hac agutshauts los ditslo dit fill he filla. Apres que hac feta matar la dita muller sua pres per muller agriprinaagiprina la qual ereera estada muller de son germa, he com Claudius agues donada per muller sa filla octauia a neroaneres fillastre seu, e fill de agripina segona muller sua per successio de Agripinagiprina lo dit Claudius constitui apres sa mort Emperador nero gendre he fillast seu deseretant totalment a Bretanicusbritanitus fill seu legitim, E com Nero apres obitmort de claudius fos lebatexalçat Empador ladonchs Repudia elexa, Octauia, he pres altraper muller apellada Papeapopea de ques mogue gran brugit e comocioecomuçio en lo poble de Roma contra Nero no aprouant en resenuers lo repudi de OctouiaOctauia, Nero vehent axi lo poble conmogut en cruaeliscrualis fortmet he ab gran yra contra aquell exellant a OctouiaOctauia primera muller sua legitima, he en laala fi faent lo exili feu matar aquella.La deena. tragediaTregedia es derreradarera he es de Ercules, o, Etheuheeu axi nomenat p la çilua o theaterra en la qual mori, he deu se aquesta tragediatregedia en loch dargument presupondre que EmiciusEmitus Rey de EtholiaOtalia hac vna filla apellada yoles, la qual Ercules ama molt ardenmet, E com no la posques obtenir á son voler demanala a son pare EmiciusEmit9 lo qual lay denega p çotal com Ercules auia ja muller propia apellada deiamiradeianira, Ercules enfellonit se de la denegaçio de emicius destrovilidestroyili tota sala sua terra he ocis EmiciusEmitus he dux sen yoles ab si en la qual mes tota sa amor oblidanthoblidantse totalment sa muller proipa deiamiradeianira onE com deiamiradeianira agus sabut aço volent enclinar Ercules a sa amor, e voler tramestremes li vna camisa tenyida de la sanch del centaurecentauro lo qual Ercules auia nafrat ab seyetessagetes enerbades, lo qual centaure com agues tenyida ab la sanch la dita camisa dix a deiamiradeianira que si james Ercules se lunyana de la sua amor que li trametes aquesta camisa he demantment qui ell lasde continent que la agues vestida tornarietornaue en sa amor, deiamiradeianira cobeiosa de la amor de Ercules E volent provar aço tramestremes li la camisa p vn hom apllat licas Com ercules se agues vestida la camisa de continent fonch ferit de la pestelençiapestilençia del verí. En la sua carn se desjunyi dels orssososos he la camisa se aferra fant fort ab lo cuyro he la carn ensemps. On com Ercules fos oppremutopprimit de intollerable dolor ab la sua gran furor mata al dit licas lo qual li auia aportada la camisa entretant deiamiradeianira sabuda la dolor de Ercules he que no sera seguit segons lo centaure li auia ditdix mata si mateixa. En apres Ercules no podet pus sostenir la gran dolor del seu cors lola qual insesantment lo treballaua dona a philotetes scuder seu larch he les segetessagetes he en la sua OtheaOethea ences gran foch en lo qual primeramentprimer lança la pell del leo, e la sua maçamassa, he en apres feta sala sua oraçió a son pare lo deu Jupiter he demanada aell la mort lança así mateix en lo foch en lo qual puix fonch cremar ço quique eraere mortal, ffon la anima del dit Ercules segons ficcio de poetes treslladada, o aduxta en los çels ab lo deu Jupiter pare seu·:·