Intuïcions pre-cristianes

Demèter, la dels bells cabells, divinitat sagrada, la cantaré ara,ella i la seva filla, la de les clavilles fines, que Adonis va raptarhavent-la-hi donada Zeus, el del pegar feixuc, el qui lluny hi veu.Se l'endugué lluny de Demèter, la del glavi d'or, la dels dolços fruits,quan jugava amb les filles d'Oceà, el del si profund,collint flors, la rosa i el safrà, i les violetes, tan belles,en un prat suau, i el jacint i els lliris blaus,i el narcís, que, com un parany, per a la verge de cara de capoll de rosa,suscitava la Terra, posada pel voler de Zeus al servei d'Aquell qui acull.D'aquesta meravella radiant, tots en veneraven la visió,així els déus immortals com els homes mortals.Fora de l'arrel cent flors pujaven.Del perfum de la planta, tot el cel allà dalt estès,i la terra sencera, en somreien, i la inflor salada de la mar.Es posà a tremolar i estirà les mans, les dues mans,per agafar-lo, el bell joguet. Llavors s'obrí la terra de les vastes viesa la plana de Nisà; aleshores s'alçà el rei, Aquell qui acull,amb els immortals cavalls, el fill de Cronos, el dels molts de noms.La va pujar, ben a contracor d'ella, en el seu carro d'or,i se l'endugué que plorava i cridava, alçant la veu,cridant el pare, fill de Cronos, déu suprem, perfecte déu.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Així, ben a contracor d'ella, se l'endugué per la providència de Zeus,ell, el germà del pare, Aquell qui mana, Aquell qui acull.

"Vés, Persèfona, amb la teva mare, la del vel blau,que en el pit només hi tens un coratge i un cor d'infant.I no t'irritis tant, sense motiu,que entre els immortals no sóc pas un espòs sense honor,jo, el germà del teu pare Zeus, i si et quedes amb miseràs mestressa de tot el que viu, de tot el que es mou,i tindràs els més grans honors entre els immortals."Això digué. L'assenyada Persèfona se n'omplí de joiai, tot seguit, de contenta, s'aixecà; però ellli féu menjar, d'amagat, un gra de magrana, dolç com la mel,estratagema perquè no s'hi quedés pas per sempre,allà baix, amb la venerada Demèter, la del vel blau.

Far hae I sought ye, near am I brought to ye;Dear Duke o' Norroway, will you turn and speak to me?

Lluny jo t'he cercat, a prop teu he estat portada;Duc de Noruega estimat, ¿vols-te girar i parlar-me?