Lo Rat-Penat

LO RAT-PENAT .————Poesía llegida en la festa celebrada pera 'l establiment de la Societat d' aquest nom.

I.Eentre totes les váries crïaturesQue crïá el Pare Etern, pures é impures,Hiá un pobre animalet,Tan lleig, tan malastruch, tan miserable,Que ducta 'l mon si es Deu ó si es el DiableQui l' ha infantat y fet.

De rata té lo pel, d' aussell les ales;Mes, despullat de plomes y de gales,Volant en la foscor,Pareix una fantasma ó mala cosa,Un confús no sé qué, que 'ns causa nosa,Un no rés, que 'ns fa por.

En tenebrós forat ó cova humidaPassa, tot sol y mut, la trista vida

Mentre 'l sol resplandeix;A la nit, vola incert, y torna y gira,Tremolejantse tot, com si fugiraDe algú, ó de sí mateix.

A vegades los xichs, gent sense entranyes,L' acassen, ben armats de llargues canyes;Y quant l' han capbusat,Ab joya gran y xillerisa rara,El claven á una porta, viu encara,Al pobre Rat-Penat!

¿Per qué eixe animalet, que 'l mon menysprea,Ennoblit, agrandat en nostra idea,¡Oh amichs, oh germans meus!Lluminós l' admirem y ple de glória,Com l' áliga triomfal de la victóriaDe Júpiter als peus?

¿Per qué 'l veig, ab ses ales eixamplades,Senyorejar los vents y nubolades;Estendre el valent volSobre el passat llunyá, sobre 'l pervindre;Muntar al cel, y fit á fit sostindreTota la llum del sol?

Eixe misteri, pera gents estranyes,L' explica el crit que surt de les entranyesDe tot bon valenciá:¡Sant amor de la Pátria Llemosina,Inspira tu la história peregrinaQue brota als llabis ya!

II.Era un Rey: los nostres avisEl veren: los cabells rulls;La mel d' amor en los llabis,La llum divina en los ulls.La Creu en lo pit portava;En los combats li donavaSant Jordi son cavall blanch;Y sa espassa, raig de guerra,Feu fructificar la terra,Regantla ab heróica sanch.

Sempre baix les dures mallesSentiments servava purs;Com guanyava les batalles,Aixís dictava els bons furs.Era, en pau y en guerra, eixempleDels grans; humil en lo temple;Ministre armat del Senyor:Tal, admiració dels pobles,Veig en llegendes y coblesA Jaume, el Conqueridor.

Tot joyós, gentil y alegre,Tot falaguer era en ell:Sols paurós, sinistre, negre,Sobre lo daurat capell,En lo lloch del real signe,Ab ulls d' esperit maligne,Badant la gola afamat,

Les verdoses ales hertesEstenía, sempre obertes,L' espantable Rat-Penat.

Era senyal y figuraDel combat penós y eternQue en la vida sempre dura,Nit y dia, estiu é ivern;De la vigilant sabiessaQue té sempre el ala estesa;Del indomable valor,Que en guerra traidora ó francaMay los ulls matiners tancaPer descuyt, cansanci ó por.

Al vore 'l signe terribleSobre 'l front de aquell bon Rey,Com si una forsa invisibleEls sujectara á sa lley,Tombaven tots á ses plantes,Y descregudes ó santes,Les gents, ab crit general,Clamaven: “Benehit síaLo Rey que defensa y guíaPoder sobrenatural.„

En Valencia, ple de glória,Morí el gran Conqueridor:Mancávali una victória,Y la buscá en mon millor.Al vore que els ulls tancava,Lo Rat-Penat, que 'l vetllava,Tancá les ales també:

Mes lo Rey de esta manera(Fon sa voluntat darrera)Al Rat-Penat li digué:

“¡O bon servidor! escolta,Escolta ma voluntat:Les ales obri altra volta;Vetlla sobre esta ciutat.Tot mon amor posí en ella:Valenta, pietosa, bella,Mes Barres per blasó dú:Sobre eixes glorioses barresClava bé les fortes garresY eixampla les ales tú!„

Y allí está clavat encara;Y ha estat sempre, y ha de estar:Imatge gloriosa y clara;Eixemple etern que imitar:Emblema de vigilancia;De fermessa y de constanciaNoble y contínua llissó.Que per los segles dels segles,Dictará les millors reglesA la pátria inspiració.

Ell dú sempre per les sendesDe la glória á nostra gent:Ell va fer niu en les tendesDel almogáver valent;Ell, en les barques de Llúria,De la mar burlá la fúria;Ell, en jorns annubolats,

Quant lluytaven reys y pobles,Amostrá á morir com noblesAls vensuts agermanats.

Ell estengué son imperiSobre tots, grans y petits,Ciutat, vila ó monasteri,Llochs vedats ó benehits.Ell ab ses ales rosavaLa citra que puntejavaAusias, lo bon cavaller;Y com visió santa y bona,Volava sobre la tronaDel pare Vicent Ferrer.

III.Demprés, á lo teu vol donaren guerraRatjes de un vent contrari á nostra terra,¡Oh gloriós Rat-Penat!Y ab nostres própies mans, no ab mans estranyes,Com los malignes xichs, á colps de canyes,Te ham ferit y nafrat!

Te ham ferit y nafrat quant la memóriaHam apartat de nostra pátria história,Del nostre parlar dols;Te ham ferit y nafrat quant neguitososHam deixat caure, ingrats, nostres gloriososMonuments en la pols.

Te ham ferit y nafrat quant nostra pensaBuscava, fent als pares greu ofensa,

Frévolles novetats;Quant uns ab altres, en la llar del avis,Fills de un mateix bressol, per folls agravis,Guerrejavem irats.

Mes en lo fons del pit bullia encaraAquel amor antich, que renaix ara,Com menuda llaborQue soterra en los camps la neu primera,Y brotant, al tornar la primavera,Dona al mon nova flor!

Amichs, germans: la Pátria LlemosinaRenaix per tol! Rebrota la englantinaDel nostre Saber Gay:Juntemse á la host, de llors ya coronada,Formant, oh Valencians, una maynada,Que no 's desfassa may.

Formem una maynada, hon sempre encesaBrille la llum del art, de la sabiessa,Del seny, del esperit;Hon parlen tots los llabis una llengua,Hon tots los cors, sense temor ni mengua,Bateguen á un sol crit.

Y en membransa dels avis; en penyoraDe la glória passada y venidora;En fé de germandat;Com penó, com estrela que nos guía,Entre llaus de victória y de alegría,Alcem lo Rat-Penat!

Joliol de 1878.