A mon dols pais lo hermos vall de Aro

A MON DOLS PAIS,LO HERMOS VALL DE ARO,al tornar de Barcelona per las festas ó vacacions de

Pascua del any 1845.

A Dèu, mon vall estimat;cuant te mir' sento un consol,y sempre templa mon dolton cel pur, ta amenitat:Si me trobo en la ciutat,

mon esprit á tu sen' vá;sempre somío l' tèu plade altas serras rodejat:Sempre veig lo mar que t' banya,y l' riu que desguassa en éll ,tos pobles y l' tèu Castelly ma olvidada cabanya:Mir las onas que s' acostany se empenyen per besarla platja, ja que arribará las florestas no poden;Y guaito las ninas bellasque discorren pels tèus prats,de mil floretas brodats,al detrás de sas ovellas;Que escoltan al sèu amorab la vista als peus fixâda,y ab dos clavells á la caraque l's hi fa surti' l' pudor.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .En tu penso en las ciutats,pus valen més que l's jardinsab capritxoses camins

de hermosas flors rodejats ;Ab llurs gentils surtidorsdintre de estanys transparents...tas fonts, y los teus torrents;del camp las modestas flors:Mòlt més que l's concerts brillantsde sas finas reunions,valen dels pintats moixonslos dòlsos y armónichs cants:Que tots los gótichs salonsde llurs palaus encantats,per columnas sustentats,ornadas de antíchs blassons;Un dels tèus boscos, plantatde albas, que admira sa altura ;ab sa volta de verdura,ab son aire perfumat:Y més que las ciutadanasdels ulls de foch atrevits ,ab engalanats vestits,valen las tuas serranas;Valen las ninetas bellasque discorren pels teus prats,de mil floretas brodats,al detrás de sas ovellas;

Que escoltan al sèu amorab la vista als peus fixâda,y ab dos clavells á la caraque l's hi fa surtí' l' pudor.

Joaquim Sitjar.