Balada

BALADA.que lo autor dedica á sa cusina la senyoreta donyaElisa Soler y Clariana.

Aucèllets que al dematíal matí cuant naix lo solsortiu dels niuets calentsmurmurant cansons d' amor:¿No coneixeu á la prendaá la prenda del meu cor,la que un dia de fermesade fermesa 'm và fé 'l vot?A ella vos prego que anauque anau á ferli recort,de que un dia jurá meva

meva ser fins a la mort.Galas dels prats y jardinsdels jardins, hermosas flors,voleu ab alas del airedel aire que vida os don!Sempre frescas, no parau,no parau lo vostre vol,fins que os aturia l' hermosa,l' hermosa que 'm roba 'l cor.Os adornará en son pitson pit que val un tresor,y de llurs suspirs podreupodreu fermen relació.Ja la llum del sol llansaba,llansaba trist resplandor,cayen tot esmortuitesmortuit sobre l' mon.Jo esperaba als misatjers,misatjers dels meus amors,sentadet devall la soca,devall la soca d' un chop.De repent sento á prop meu,á prop meu sento rumor;era una veu que m' parlaba,que m' parlaba ab accent dols.«Deix que eixas serras habitianhabitian carnicers llops»diu la veu: y es la ninetala nineta del meu cor.« Vina ab mi, jo vull portarte,jo vull portarte á la cort.

y allí tindrás balls y festasballs y festas tots los jorns.Si aquí no tens alegria,alegria ni consol,allá regnan las riquesas,las riquesas y l'amor.Y si acás pretens quedarte,pretens quedarte en los boschs,estich resolta á deixarteá deixarte ab ells tot sol.»Al oir eixa sentenciaeixa sentencia de mort,mon esperit glasat queda,queda sens vida ni acció.Ma veu volia parlarliparlarli frases d' amor,y en la garganta la veu,la veu morí d' ofego.Vaig probar segona volta,segona volta un esfors;y revestit de coratje,de coratje plé mon cor,resolut digué á la ninaá la nina digué jo:

«En las pintadas plácidas florestastrobo festas,festas contentes, ilusions y amors.Son mas galas, mas glorias y riquesas,las bellesaslas bellesas que naixen de las flors.

Al eixir la grandiosa llum del dia,d' armoniad* armonia á torrents se alsan concerts,que derraman ab fina veu sonoraá tot horaá tot hora los pichs dels aucèllets.

Amor exhala l' aigua en la planuracuant murmuracuant murmura corrent riuet avall.Amor publica cuant llur front de platalo sol retratalo sol retrata l' mar en son cristall.

¡Yo deixar eixos rius, eixas montanyas,mas cabanyasmas cabanyas hont regna dolsa pau!¡No veurer al matí l' hermosa Auroraque enamoraque enamora cuant surt de son palau!

¡No veus, nineta, eix cel tan trasparentd' estels poblat?¡No respiras l' olor d' aquest ambientembalsamat?

No abandonias, per Deu, cara nineta,eix camp de flors,ahont gosarem junts la pau quietadels tranquils cors.

Jo tots los jorns, los teus cabells de rosas,coronaré,Jo plé d' amor, baladas carinyosaste cantaré.

Mes si per tú lo camp no té bellesas,plahers, ni amor,ves á la cort, y olvida las ternesasde ton cantor.

Plorá la ninasense consoly de nou juraques meu son cor.Jurá per sempredeixar la corty estar contentaab mon amor.Teixint coronasjo tots los jorns,de flors adornollur pulit front.Y ab sas cariciasfelis só joy felis ellaab mon amor.

Estanislau Clariana.