Encara a tú

A tú, si, sempre á tú! ¿Y á qui ma liracantar millor podráqu' al sér per qui ma ment sempre deliray cants d' amor l' hi inspira?Si no es cantar ton nom ¿qué cantará?

Ton esguart aclareix ma nit obscura;ta imatge reflecteixen mos somnis de gloria y de venturata má es qui la seguravia 'm mostra y per ella 'm conduheix.

Reflectada en tos ulls, fins á mi arribala clara llum del cel.

de mon destí 'l guardiá es ta rogativa,y quant ta véu altivasent lo méu cor, desprecia tot recel.

¡Y com nó! si la veu que 'l cel emanaes lo reclam constantde las Verges qu' anyoran la germana!Si per m' ánima orfanat' ánima es lo eco de son célich cant!

Quan ton ull fas que 'm parle y me contempley 'm frega ton vestit,com si 'm toqués un vel sagrat del templejo dich, prenent exemplede Tobias:—Un ángel hi ha en ma nit.

Llavors que de mon dol lo nuvolatjevingueres á esquivar,del sant Pastor pensi en lo maridatjequan, cansat del viatje,trová una verge envers la font anar.

Jo t'amo com á un ser d' altre natura:com l' ávia sos consells;com s' ama á una jermana qu' ab ternuranostra salut procura;com á son derrer fill aman dos vells.

Jo t' amo tant que plore sols de pensarho,pus plena veigs de malsla vida y á tú 't veig sens cap amparoen eix desert avaroquals arbres per no da' ombra creixen alts.

¡Senyor! féu que 'l plaher y l' alegriaservescanl'hi d' escut,pus dedica á vostra honra nit y dia:y del goig qu' ella ansialo vér secret demana á la virtut!