Lo matí

La transparenta gassa del matiper sobre las montanyas va extenentse!Mira: lo raig pristibanya y argenta del castell l'entorn;y amorós ja en lo cel va confonentse,com se confon la gloria y lo plaher,l' armónich cant primerqu' en lo bosch naix y 'l brill primer del jorn.

Sonriu, sí, al resplandor misteriósab que lo cel s' adorna y se decora!¡Pot ser demá veurás—si per atzar me crida lo atahut—lluhir á pesar teu, com sempre hermós,

lo mateix sol; y á la mateixa auroraalsar cants ohirásper los aucells en mon sepulcre mut!

Més, si arrancada es l' ánima del cos,envers altre horizont es trasportada:lo futuro infinitveu allí clar lo sér il-luminat;y al dematí següent de eix vol pasmósnos recordém de tal vida passadacom d' una fosca nitó com d' un pesarós somni agitat.